Quines diferències bàsiques hi han entre el contracte per habitatge temporal o habitual?
Diferències entre el contracte de lloguer habitual i el lloguer de temporada
Per tal d'aclarir un primer concepte, no és un lloguer turístic. Moltes vegades es confon el lloguer de temporada amb el de vacances, però no és el mateix en termes jurídics ni tributaris. De fet, l'arrendament per a ús turístic va ser exclòs expressament a la darrera modificació de la Llei d'Arrandaments Urbans, perquè es considera una activitat econòmica que ha de ser regulada per separat.
Així que la Llei del Lloguer de Temporada és una modalitat de lloguer regulada per l'article 3 de la Llei d'Arrendaments Urbans. La Llei anomena "arrendament per a ús diferent del de l'habitatge", ja que la seva finalitat no és satisfer la necessitat permanent de l'habitatge de l'arrendatari. Així que en termes de fiança, terminis, drets i oblifacions es regeix per uns criteris diferents dels que s'apliquen en un lloguer d'habitatge habitual.
El concepte clau, per entendre la diferència entre tots dos lloguers, seria: El lloguer temporal està pensat per aquelles persones que necessitin un lloguer de forma determinada, ja que es troben en aquesta part de la ciutat o del món, per unes raons específiques i quan acabin les raons esmentades, tornaran al seu país o ciutat d'origen, on allà disposen del seu habitatge per a ús habitual.
Durada i ús. Tots dos tipus de contractes tenen règims jurídics diferents. La principal és la durada de cadascun. Als lloguer habituals, la durada és de 5 anys, encara que pot variar en funció de les renúncies o les pròrrogues. Els contractes habituals són erigits per la LLei d'arrendaments Urbans (LAU). El contracte de temporada es regeix pels pactes establerts entre les parts. La durada es pacta lliurament i jurídicament, s'ha fixat que allò que determina si un contracte és de temporada o habitual, no és la durada sinó la necessitat de l'habitatge.
La durada de l'habitatge de temporada, cal complir la durada del contracte temporal, acordat entre el propietari i l'inquilí. Segons clàusules del contracte, no marquin el contrari. La durada no està definida per la LAU, però si és important que quedi clar la finalitat per la qual l'inquilí vol arrendar aquest habitatge temporalment, es correspon amb aquesta durada.
La fiança. L'article 36 de la LAU, la part arrendadora o si ho gestiona l'agència, té el termini de 2 mesos per dipositar la fiança a INCASOL des de la formalització del contracte de lloguer (art. 3 de la Llei 13/1996). 2 mensualitats de la renda de lloguer per a contractes d'arrendament d'ús diferent de l'habitatge i per al d'ús habitual, una mensualitat de renda del lloguer.
Fiscalitat. El lloguer de temporada té la mateixa fiscalitat que un habitual a l'hora de fer la declaració de la renda. Per això, les despeses i els ingressos són idèntics. El problema es deriva que, a diferència dels lloguers habituals, al de temporada no pot obtenir deduccions relacionades per l'arrendament d'un immoble com a habitatge habitual, ni per l'edat del seu llogater.
Els lloguers temporals, s'han de pagar un 0,5 ITP del total de la renda de temporada (Impost de Transmissions Patrimonials).
Certificat Energètic. Des de l'1 de juny del 2013, tots els immobles que es vulguin vendre o llogar, necessiten un certificat energètic que reflecteixi el consum de l'habitatge. En cas del lloguer de temporada, si el contracte d'arrendament és inferior a un període de quatre mesos, no està obligat a disposar del certificat energètic.
Excent al cobrament de l'IVA. El propietari està subjecte a l'imporst, però exempt. La Llei, diu que aquest tipus d'arrendaments estàn subjectes a l'impost, però exempts. Aquesta excepció només s'aplica si no ofereix serveis turístics, com ara menjar o neteja de les habitacions o del pis. En aquest cas, haurà de tributar l'IVA com autònom o empresa.